3.3.3 Cost

Les enquestes no són lliures, i això és una limitació real.

Fins ara, he revisat breument el marc d'error total de l'enquesta, que en si és objecte de tractaments longitud llibre (Weisberg 2005; Groves et al. 2009) . Malgrat aquest marc és àmplia, generalment fa que els investigadors a deixar de banda un factor important: el cost. Encara que el cost-que pot ser mesurat pel temps o els diners poques vegades es discuteix explícitament per investigadors acadèmics, es tracta d'una limitació real que ignorem al nostre propi risc. De fet, els investigadors mostres raó de l'entrevista de la gent en lloc de tota la població és d'estalviar diners. Per tant, el cost és fonamental per al procés d'investigació de l'enquesta (Groves 2004) . Una devoció centrada a reduir al mínim els costos d'error a l'ignorar per complet no sempre és en el nostre millor interès.

Les limitacions d'una obsessió per reduir l'error s'il·lustren mitjançant l'estudi del senyal Scott Keeter i els seus col·legues (2000) sobre els efectes de les operacions de camp cars per tal de reduir la falta de resposta en les enquestes telefòniques. Keeter i col·legues van realitzar dues enquestes simultànies, un utilitzant procediments "estàndard" i un fent servir procediments de "rigorós". Tot i que els procediments de "rigorós" sí van produir una menor taxa de no resposta, les estimacions de les dues mostres eren bàsicament els mateixos. No obstant això, els procediments de "rigorós" costen aproximadament el doble i es van emportar 8 vegades més llarg. Estem millor amb 2 enquestes raonables o 1 enquesta prístina? Què hi ha de 10 enquestes raonables o 1 enquesta prístina? Què hi ha de 100 enquestes raonables o 1 enquesta prístina? En algun moment els avantatges de costos han de prevaler sobre vagues i no específics sobre la qualitat.

Moltes de les oportunitats creades per l'era digital no són sobre la creació d'estimacions que, evidentment, tenen menor error. Més aviat, aquestes oportunitats són estimacions sobre la creació de més barat i més ràpid, però potser amb errors que són actualment més alt o més difícils de mesurar. Com molts dels exemples d'aquest capítol es mostrarà, els investigadors que insisteixen en una sola ment l'obsessió amb la minimització d'errors a costa d'altres dimensions de la qualitat perdran oportunitats emocionants. Tenint en compte aquests antecedents sobre el marc d'error total de l'enquesta, ara anem a recórrer a tres àrees principals de la tercera era de la investigació de l'enquesta: nous enfocaments de representació (Secció 3.4), nous enfocaments de mesurament (Secció 3.5), i noves estratègies per combinar enquestes amb els rastres digitals (Secció 3.6).